dijous, 27 d’octubre de 2011

Morfologia i psicologia.

Els cavalls són animals grans, els mesurem per la seva alçada a la creu, és a dir, al punt més alt de l’esquena, just damunt de la prolongació de les seves potes davanteres –mans, a partir d’ara-. Això es fa per tal de mesurar un punt fix, estable, cosa que no succeeix amb el cap, que pot estar més amunt o més avall.
Considerarem cavall tot animal que passi dels 148 cm. a la creu i poni el que no hi arribi –segons les normes esportives actuals-. És ben clar, doncs, que el poni no és una espècie, sinó una subspècie o raça o, més ben dit, un conjunt de races. La raça de cavalls més grans amida fins a 1,90 m. i el més  petit dels ponis pot fer menys de 75 cm. A tall d’anècdota, direm que en uns tres tombs hem vist un poni transportat a la part darrera d’un cotxe normal, com aquell que porta el seu gos.
D’entrada, ens semblarà curiosa la seva forma de mirar-nos, ja que difícilment ens mirarà de front, aquests dos factors, la seva mida gran i el fet de no mirar-nos a la cara ens marcarà una certa distància psicològica.
Ja que hi som, parlem dels sentits, i ho farem per ordre d’importància, l’olfacte i la vista, podríem dir ex-aequo, són els més importants. Notarem de seguida com el primer que fan és atansar-se a olorar qualsevol cosa que sigui nova, menjar, companys, nosaltres...poden saber perfectament si hem estat amb una altre cavall, notaran fins i tot el nostre estat d’ànim –per les hormones- i la distància a l’egua més propera. El gust, que és estretament relacionat amb l’olfacte, els és molt important per a determinar la qualitat del menjar i evitar, per exemple, les plantes verinoses o tòxiques.
La vista, molt diferent de la nostra, cobreix quasi tot el seu voltant sense necessitat de moure el cap, això sí, amb molt poca visió estereoscòpica –amb els dos ulls- i dues zones fosques, una de petita just davant del seu cap, i una altra de molt més gran al seu darrere. Veuen els colors, i detecten els moviments amb molta més facilitat que nosaltres.
L'oïda i el tacte també són importants, i els tenen també força desenvolupats, pel que fa a sons, en detecten i discriminen més que nosaltres, i pel que fa al tacte, és concentrat en els bigotis, aquells pèls llargs que molta gent sol tallar, és ben clar que no ho hem de fer, ja que sense ells es donaran cops amb molta més facilitat, a més, els utilitzen per a detectar el corrent dels pastors elèctrics, entre d’altres coses. 
Segurament, els cavalls no ens semblaran tan propers a nosaltres com, per exemple, un gos, potser és per això que no els solem considerar tan intel·ligents, però res més lluny de la realitat, malgrat el seu físic tan espectacularment divers del d’un gos, els cavalls no són tan diferents com podem pensar d’ells. En realitat, s’hi assemblen molt, molt més del que s’assembla un gos a un gat. Ja que, com els gossos, són animals socials, amb una gran preponderància de la vista, l'oïda i l’olfacte per davant dels altres sentits i una gran memòria visual i geogràfica combinada amb una excepcional capacitat d’aprenentatge, probablement fonamentada en la seva dependència d’altres membres del seu grup.
És ben clar que la diferència més gran entre un cavall i un gos és que aquest primer és una espècie-presa, mentre que el gos és predador, això explica, com hem dit abans, la gran tendència del cavall a córrer, a fugir dels perills allunyant-se’n, no pas enfrontant-s’hi amb violència, com ho farien gats i gossos.
Com els gossos, també, els cavalls solen adoptar-nos com als membres del seu grup, si sabem fer-ho, i, conseqüentment, ens seguiran i, a la seva manera, ens obeiran.
Amb un gat difícilment es pot establir una relació semblant, la veu popular diu que el gos és de l’amo, el gat, de la casa. De la mateixa manera, podem dir que el cavall és de l’amo, també, i intentarà seguir-lo i no deixar-lo de petja sempre que pugui, el considera la seva garantia de supervivència. No oblidem això i tinguem-ho en compte a l’hora de tractar l’animal, els mals tractes per la nostra part generen confusió i por, i poden transformar de forma irreversible els hàbits i el caràcter del nostre cavall.