divendres, 1 de març del 2019

Més homenatges.

I un altre homenatge. Aquest va tenir lloc al sopar  Gala Hípica de Reus. 
L'Associació d'Amics del Cavall, organitzadora de l'acte, li va dedicar una part de l'acte, amb parlament emocionat del President, Enric Espasa, oferint a la  filla del Delfí un llibre-record de fotografies, un pom de flors i, sobretot, la prova fefaent que tothom estimava i ara tothom enyora al Delfí Dols, ànima i força impulsora de totes les activitats relacionades amb cavalls al Baix Camp.
Moltes gràcies!

dimecres, 7 de novembre del 2018

Homenatge.

A la Canonja també s'han sumat a l'homenatge (merescut) al Delfí Dols.
Aquest és el cartell dels tres tombs d'enguany al poble.

divendres, 16 de març del 2018

Adéu!

Aquesta setmana ha mort el Delfí Dols, el "xòfer oficial" de Sant Antoni a Reus i molts altres pobles de la comarca.
Ell ens va donar tots els coneixements necessaris per a fer aquest llibre, ell i la Cèlia Campanera, la seva dona.
Tots dos han marxat ja, però han deixat un gran record, en molta molta gent.
Així voldria que el recordéssim, portant el Sant a uns tres tombs, un dels darrers en què va participar.

divendres, 5 d’octubre del 2012

Enllaços interessants.


SANITAT.


Productes EQ, laboratori especialitzat en productes per a l’equitació.


Importador de productes TRM a l’estat (www.trm-ireland.com).


ASSOCIACIONS.


Web de l’associació nacional de criadors de cavalls de pura raça espanyola.


Pàgina argentina sobre aquesta raça d’oringen andalús.


Associació espanyola de criadors de cavalls.


Pàgina variada i amena sobre el món de l’Appaloosa, amb jocs, sortejos, etc.


Lloc molt interessant, de l’Escola de Capacitació Agrària Eqüestre de l’Hospitalet de Llobregat. Visita web obligada per a genets-navegants.
A més, compten amb el Directori Hípic de Catalunya, on es referencien totes les raons socials o personals de l’entorn hípic i les institucions o persones vinculades. Això ens podrà ajudar a posar-nos en contacte amb l’associació que ens interessa de la nostra comarca o de la veïna o amb aquell criador que es dedica a la raça que ens interessa, per exemple.
Els telèfons són: 933370157, 933370254 i 932612597. I el Fax 933384656.

COMERÇOS I ALTRES.


La botiga d’esports que té millor secció d’equitació, s’hi poden trobar tota mena d’accessoris i equip, tant per a la cura dels cavalls com per a vestir-nos nosaltres i els animals. Fins i tot hi ha petits carruatges per a ponis i tanques electrificades.


Fan arribar catàleg de franc a casa.


Botes i roba molt populars, a preus assequibles.


Tota mena de remolcs, també de cavalls. Seu física a l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà.


Selles Zaldi, botes Castell, roba Pikeur, etc..


Botiga amb seu física a Antequera.


Més caminadors automàtics.


Arbres genealògics, Stud-Book PRE.


Menjadores dosificadores automàtiques.


Selles de categoria fabricades a Langenhagen (Germany)


Equipament d’alta escola.



Editen la revista “Ecuestre” amb molta informació i variada sobre el Món del cavall. Una mica elitista, amb molta atenció a la competició, però interessant.

Pel que fa a revistes, també hem d’esmentar la revista Hípica Catalana, que s’edita a Cardedeu (938 700 801, 938 462 096), de la mateixa empresa que publica la Guia hípica de Catalunya (938 700 801, 938 705 703)


Informació sobre el cavall de Przewalsky i altres moltes informacions sobre història natural del cavall. En anglès.


L’editorial d’aquest llibre, en la col·lecció Azimut podeu trobar diverses guies BTT de diferents indrets del País. Molt útils per a planejar rutes.


Llibres d’hípica, entre molts altres temes, és clar.


el mateix que l’anterior, una gran llibreria, on podem trobar alguns llibres sobre cavalls.

Bibliografia.


-       Autors diversos. 1997. Els èquids i l’agroturisme. ECAE l’Hospitalet de Llobregat.
-       Autors diversos. 2000. Guía hípica de Catalunya. Edisgraf. Cardedeu.
-       Boixareu, R. 1989. Resposta del Corregiment de Talarn al Qüestionari de Francisco de Zamora. 1789. Virgili i Pagès. Lleida.
-       Bongianni, Maurizio. 1982. Caballos de todo el mundo. Espasa-Calpe. Madrid.
-       Diacont, Kerstin. 2000. Adiestramiento y doma del caballo. Hispano Europea, Barcelona.
-       Edwards, E. H. 1995. Enciclopedia del caballo. Blume. Barcelona.
-       Fabré, Josep. 1985. Guarniments i carruatges a Catalunya. Vilanova i la Geltrú.
-       Gordon, Sally. 1985.  Manual iliustrado de equitación. Blume. Barcelona.
-       Henschel, Georgie. 1980. Los caballos y los ponis. Fontalba. Barcelona.
-       Institut d’Estadística de Catalunya. 1999. Estadística de l’estructura de les explotacions agràries 1997. Generalitat de Catalunya, Barcelona.
-       Lux, Claude. 1996. El caballo, 213 preguntas y respuestas. Hispano Europea, Barcelona.
-       Massaguer, Pilar. 1995. Los vicios del caballo. Ediciones el Caballo. Barcelona.
-       Rees, Lucy. 2000. La mente del caballo. Noticias. Avila.
-       Rovira, J. J. 2000. Volta en carro a Catalunya. Cròniques humils. Autoedició.
-       Zorzan, Cinzia. 2000. El Caballo. Susaeta. Madrid.

Glossari.


-Aire: Tipus de pas del cavall, els més coneguts són el pas, el trot i el galop.
-Ajeurador: Mosso que ajuda al cavall a muntar l’euga en la cubrició –còpula-
-Alatzà: Capa del cavall vermellós-bru, molt freqüent.
-Amarinat: Expressió que s’empra quan un cavall o egua ha establert vincles forts d’amistat amb una altra egua o amb un cavall.
-Ambladura: Pas ràpid com el trot, però les extremitats de mateix costat es mouen alhora, cosa que fa que no es sacsi el genet. Pas poc usat.
-Arester: Infecció dolorosa en la boca del cavall provocada per una aresta de la palla que es clava a les genives o als llavis.
-Arnilla: Part interior del casc, tova i en forma de v baixa.
-Bai: Capa de cavall o euga de color similar a la palla amb les extremitats, crina i cua negres o negroses.
-Barbada o cadeneta: Peça de la cabeçada que assegura la posició del conjunt del fre i n’endureix l’acció.
-Baticua: Guarniment, peça que uneix la grupera a la cua.
-Bigarrat: Capa d’èquid que barreja diferents colors desordenadament combinats.
-Box: Estança  d’un cavall o egua individuals en una quadra.
-Brida o Cabeçada: Conjunt de guarniments que van al cap del cavall i que serveixen per al seu guiatge en muntar-lo.
Es compon, entre d’altres peces, de muserola, testera, frontal, sotagola, queixera i fre.
-Calçat: Marca de color blanca fins al peu o ma.
-Call: Excrecència a la part interna de l’extremitat dels cavalls i egües.
-Capa: Se sol anomenar així el pèl que cobreix l’animal, el color que adquireix en conjunt.
-Capat: Cavall mascle castrat, infèrtil.
-Carablanc: Cavall de capa fosca amb una taca blanca a la cara, pot ser des d’estel –petita- a tota la cara blanca.
-Casc: Unglot, peülla. Part de les extremitats del cavall que és en contacte directe amb el terra.
-Castany: Cavall de capa bru fosc, semblant al color de les castanyes madures., amb les extremitats, cria i cua negres.
-Cingla: Corretja –o corda composada- que subjecta la sella al cavall, passant per sota del seu ventre.
-Creu: Punt de la base del coll, des d’on s’amida l’alçada dels cavalls i egües.
-Crina: Pèls que creixen al cim del coll de l’animal-
-Dessuadora o Suadora o: Manta que es posa damunt l’esquena del cavall o egua per a evitar els ròssecs amb la sella.
-Egua: Cavall femella.
-Eixugador: Làmina llarga de metall, amb agafadors de plàstic als extrems, serveix per a treure l’aigua, els pèls i la suor del cavall després de dutxar-lo.
-Ensogat: Ferida que produeix una corda o ramal a les extremitats d’un cavall o egua quan ha estat mal col·locat i l’ha estrangulat o fregat excessivament.
-Esperó: Afegitó metàl·lic de la bota de muntar que s’utilitza com a suport en el maneig.
-Estable: Quadra, lloc on s’estan els cavalls.
-Estreps: Accessoris metàl·lics de la sella per a col·locar-hi els peus, pengen dels gambals.
-Estrínjol: Mena de raspall de ferro que treu els pèls morts, la caspa i la pols de l’animal.
-Falb: Cavall amb la capa de color lleonat, sense variació a les extremitats.
-Ferrador: Persona que ferra els cavalls.
-Ferrar: Col·locar ferradures als cascos dels cavalls i egües.
-Ferratge: Aliment bàsic dels cavalls amb molt de volum i poca energia. N’hi ha de diversos tipus: trapadella, aufals, etc.
-Filet: Tipus de bocado o embocadura, d’acció més suau que el mos recte o tipus Pelham.
-Fre: Conjunt de peces de metall o plàstic que es col·loquen a la boca del cavall per a fer pressió a diferents parts d’aquesta i possibilitar el seu guiatge.
-Fuet: Guarniment, eina de fusta i cuir utilitzat com a suport per al guiatge del cavall.
-Gambal: Peça de la qual penja l’estrep a la sella.
-Gamarra: Guarniment, peça que va de la ventrera o de la cingla al collar o a la muserola, si es tracta d’una martingala.
-Galop: El pas mes llarg del cavall, amb el què assoleix la màxima velocitat.
-Garreta o garret: Articulació de les extremitats, entre la canya i el travador. Vegeu el dibuix de les parts del cavall.
-Garró o garra: Articulació de l’extremitat posterior, entre la cama i la canya. Vegeu el dibuix de les parts del cavall.
-Grupera: Peça que assegura la posició de la sella mitjançant la cua
-Guarniment: Tots els equipaments que du el cavall, tant per a muntar-lo com per a enganxar-lo, majoritàriament és fet de cuir.
-Infossura: Malaltia infecciosa dels cascos dels èquids, és greu i difícil de curar.
-Isabela: Cavall o egua de color lleonat amb extremitats, crina i cua negres.
-Martingala: Guarniment, tira de cuir que impedeix que el cavall aixequi el cap.
-Morral: Bossa generalment feta de lona, amb reforços i tires de cuir que es penja del cap del cavall quan és fora de la quadra a les hores de menjar.
-Morralla: Mena de brida senzilla, per a subjectar l’animal amb una corda o ramal. Pot ser de cuir, corda o nailon.
-Mos: Part d’alguns frens, barra de metall, goma o plàstic que actua sobre la boca i els llavis dels animals.
-Nariu: Cadascun dels forats del nas. Vegeu el dibuix de les parts del cavall.
-Palafrè. Cavall mansoi, antigament usat per a dames i senyores o bé per al criat.
-Peixard: Capa que barreja pèls de color blanc, groc i alatzà.
-Pitral: Tires de cuir que asseguren la posició de la sella mitjançant el pit i el coll de l’animal.
-Poltre: Cavall immadur, de fins a un any.
-Poni: Cavall més petit de 1,48 m. a la creu.
-Ramal: Corda curta per a subjectar l’animal amb la morralla.
-Regna: Tira de cuir unida a la cabeçada que trasllada les indicacions de la ma del genet a la boca del cavall.
-Remolí: Floc de pèls que creixen en una direcció diferent de la resta.
-Ruà: Cavall que barreja en la seva capa pèls negres, blancs i vermells o grocs, molt més fosc a les extremitats.
-Sella: Conjunt de peces de cuir, fusta i altres materials que es col·loca a l’esquena dels cavalls per a muntar-los.
Entre d’altres peces, es compon de cavalleria –on va assegut el genet- faldó, la que abraça les cames, encoixinades, cingles i gambals.
-Serreta o serretó: Tipus de fre que actua sobre el nas enlloc de sobre la boca.
-Sofraja: Part de la cama immediatament oposada al genoll. Vegeu el dibuix de les parts del cavall.
-Travador o travalló: Regió entre la corona i la garreta. Vegeu el dibuix de les parts del cavall.
-Torçador: Eina formada per una fusta i una corda que s’utilitza per a immobilitzar un èquid retorçant-li els llavis i el nas.
-Tord: Èquid que presenta una barreja de pèls negres i blancs, amb les extremitats, crina i cua més clares.
-Trot: Pas mitjà, en el que les extremitats es mouen conjuntament en diagonal, produeix un moviment del cavall amunt i avall rítmic que pot ser molt incòmode per a muntar, però és el més apropiat per a enganxar, ja que possibilita una relativa gran velocitat amb un esforç molt menor que el galop.
-Tussador. Poltre de menys de 2 anys.
-Vici: Mal hàbit de l’animal que sol ser molt difícil de corregir.
-Xurriaca: Mena de tralla o fuet més llarg, per a enganxes.

Comencem a muntar.


Bé, ja tenim el cavall alimentat, cuidat, sa i equilibrat físicament i psíquica, ara podem començar a muntar.
És evident que el primer cop ho farem en un picador, en un recinte en què els cavalls estan en semillibertat, ja que amb la nostra evident manca d’experiència, que el cavall notarà de seguida, ens evitarem problemes de fugida.
De primer, raspallarem i netejarem la capa i pentinarem crines i cua, a part de donar-li un aspecte millor i més presentable, amb aquest contacte previ anirem guanyant confiança i reduint la tensió de cara a la posterior tasca, segurament molt més complicada.
Amb l’estrínjol gratarem bé la capa amb moviments circulars, i amb el raspall eliminarem la pols que hem tret. Després, amb un altre raspall pentinarem bé els cabells llargs, els de la cua i la crina, finalment, començarem a vestir-lo. Durant tot el procés anirem parlant amb ell amb un to calmat i constant, sense deixar que l’animal es distregui del què anem a fer.
Ens atansarem a la nostra muntura sempre per l’esquerra; De primer, li posarem la cabeçada, traient-li la de quadra i posant-li la de muntar, amb les regnes i ben ajustada.
Després, la manta dessuadora, immediatament, la sella, estrenyerem fort els gambals, estirant sense por, els animals onflen el ventre exageradament per a evitar que els faci nosa la sella, en molts casos ens caldrà tornar a estrènyer un parell de forats més al cap d’una estona de caminar –ho veieu, com són molt més intel·ligents que no ens pensem-
Tant la sella com la manta li posarem sense moviments bruscs, sense aixecar-los per damunt del nostre cap, suaument, li passarem per damunt de l’esquena i li col·locarem ben centrat i assentat, endavant, just després de la creu. En alguns casos caldrà afegir un amortidor entre la sella i l’esquena de l’animal, ja que hi ha cops que la sella els produeix roçaments o els fa mal, n’hi ha de diversos tipus, materials i preus.
Un cop tot és a punt ja hi podem pujar,  posarem el peu esquerra a l’estrep i ens agafarem al coll i a la sella, sense fer massa força, amb un salt, passarem la cama dreta estirada per damunt de l’esquena i l’assentarem a l’altre estrep, relaxarem, aconseguirem una bona postura, ben centrada i amb l’esquena ben dreta, empenyent endavant les lumbars.
Els ajuts per al guiatge són diversos, l’animal ben domat ha de respondre a tots, la veu n’és un de fonamental, per anar endavant direm va o farem la castanya amb la llengua i el paladar. Per a aturar-nos, direm uo o bé o. Per anar a la dreta, oixque i a l’esquerra, llaor.
Amb el cos, inclinant el nostre cos cap al cantó on volem que giri i, alhora, prement amb la corresponent cama al costat del ventre.
Finalment, la més usada i universal, ja que rarament muntarem a pel, les regnes, les estirarem totes dues alhora per a fer parar l’animal i les alliberarem de pressió per a que comenci a caminar. Una estirada de la ma dreta farà girar el cavall a la dreta, i una de l’esquerra, farà l’efecte corresponent. Les estrebades no han de ser brusques i massa fortes, sinó progressives fins que faci cas.
El que diem sempre, no hi ha dos animals iguals, i això val per a cavalls i eugues com per a humans, per la qual cosa no es poden donar massa instruccions exactes, obviem el tema d’alta escola, canvis de pas, etc. Perquè aquestes són qüestions que anirem aprenent amb la pràctica i amb un perfeccionament, si s’escau.
Quant a la doma, el mateix, donem per suposat que l’animal ja és domat i respon a les ordres bàsiques. Per a aprendre a domar-lo hi ha llibres específics, recomanem especialment els que es basen en mètodes naturals, sense maltractar ni castigar l’animal, es poden aconseguir resultats espectaculars amb molt poc temps i mantenint en tot moment una exquisida relació entre les dues parts.
Després d’unes quantes hores de picador, quan ja dominem totes aquestes ordres bàsiques i ens sentim segurs, obrirem la porta i sortirem a donar un tomb pel Món exterior, millor si anem acompanyats, de primer, caminant, ben aviat podem fer trotar una mica i, quan ens en vulguem adonar, trobarem una superfície bona i una recta llarga i...galoparem! Aleshores ja no ens en podrem sortir, haurem caigut a la trampa, no podrem deixar de muntar si no és per causa de força major.
Per a canviar el pas –o l’aire- també podem utilitzar la xiulada, amb diferents tons creixents o decreixents segons la intenció. També prémer les cames o fent un saltironet, l’important és establir un llenguatge que tots dos entenguem i no deixar que ell faci sempre el que vulgui. No oblidem que som damunt d’un animal dotat de cervell, no pas d’una màquina que obeeix cegament les nostres ordres.
Compte amb la tornada cap a la quadra, tots tendeixen a córrer més, també ens caldrà tenir present sempre que, malgrat que sembli que l’animal va sol, no podem perdre mai l’atenció, qualsevol cosa desconeguda, que faci soroll o es mogui de forma estranya pot representar un ensurt que el farà fugir galopant. A més, tenen molta memòria per als camins, i sempre tendeixen a fer el què coneixen, i si és una drecera per a tornar cap a casa abans, millor.
Molt sovint, si tenim gossos, ens voldran seguir, caldrà tenir ben present el recorregut que farem, si hem de passar molta estona vora la carretera, millor que els deixem a casa, ja que els gossos no seguiran en fila darrere els cavalls, i el risc d’aixafament és evident. Si el recorregut és massa llarg, tampoc és gaire recomanable que vinguin, ja que la capacitat de carrera no és la mateixa que la dels cavalls, molts pocs gossos poden seguir un cavall al galop, i es cansaran molt. En fi, és, com tots, un assumpte molt subjectiu, de tota manera, molt probablement, si no els lliguem o tanquem, ens seguiran.